www.paquebote.com > RAMON LLULL
Kabul blues. En la cola para el nirvana, no es sino un relato novelesco, elegíaco y ambiguo ajuste de cuentas con la ficción y su antítesis, la realidad. Una manera de pasar revista a la orfandad, el recuerdo, la longevidad y el peregrinar ideológicoenteogénico, a fin de que el protagonista, apenas disfrazado álter ego del narrador, pueda fi nalmente licenciarse de tropa. És, básicamente, otra expresión más del síndrome de Chatwin: “Un joven rebosante de vigor, y al que en su niñez se atribuye a menudo una audacia sobrenatural, deja su hogar para emprender un largo periplo. Después de una serie de aventuras al estilo de Walter Mitty en tierras remotas y fabulosas, se enfrenta a las fauces de la Parca.” Desde los valles de La Noguera a los kabulíes llanos de Shomali, coge de la mano al lector y lo lleva de viaje por el último medio siglo, sin otra pretensión que la de entretenerlo con un punto de vista, no por más involucrado menos sardónico.
Aquest volum recull dues composicions poètiques que posen de manifest el fervor marià de Ramon Llull. La present edició ofereix un text que respecta la llengua dels manuscrits que han transmès les Hores i el Desconhort i que, contra el que s'ha pensat tradicionalment, s'ajusta als cànons de la producció poètica occitanocatalana dels segles XIII-XIV
El llibre de meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a Paris, entre l’any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l’obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví de la creació. El terme medieval “meravella” fa referència a aquest esbalaïment de Fèlix davant de les variades formes del mal, però també designa l’entusiasme positiu del viatger quan assoleix aspectes de la veritat per boca de filòsofs i ermitans que dialoguen amablement amb ell.
Aquest primer volum de l’edició de l’obra comprèn els llibres I-VII, i es tanca amb el celebrat apòleg polític que coneixem com a “Llibre de les bèsties”. La present edició crítica és la primera que té en compte la totalitat de la tradició manuscrita en català i en occità.